Qui passa pena no planc,
si lo que desitja alcança.
Jo visc amb una esperança:
que d’es trebai surt es guany.
És una jove morena
que encativa los meus ulls;
ella té es cabeis reülls;
el meu cor per ella pena.
Jo tenc un enamorat
que, en veure’m a mi, s’amaga;
ell té coll de pastenaga
i cara de renegat.