Anem-hi, Na Montserrada, i veuràs tot lo que hi ha,
que diuen que hi ha una llàntia a cada cantó d’altar.
I ne són de plata fina, fora d’una que n’hi ha
que és la llàntia del Rei moro que mai l’han vista cremar.
Un pic la varen encendre i l’àngel del cel baixà:
-Apagau aquesta llàntia que la fi del món vendrà!-
A baix d’aquella muntanya, tot són roses i clavells
per guarnir aquella llàntia del Santíssim Sagrament.
Dins la vila d’Alaró
vaig sentir cantar es marxando
i va esser un belindrango
qui passejava sabó.
A Lloseta, cap de moro;
ja no ho han demanar:
anant a un combregar
robaren figues de moro.