En aquesta cantonada
hi ha florit un roser,
i, de tres roses que té,
n’hi ha una que m’agrada.
Jo vénc de sa font, de beure,
per no anar-me’n morro eixut.
Oh, Mare de Déu de Lluc,
que amb salut mos tornem veure!
Jo de lletra no en sé massa,
ni tampoc no en sé demés.
Si jo perd s’eima amb sa tassa
vós la perdeu p’es cellers.