Llavò, en venir es temps fred,
sa mosca se morirà:
ara en s’estiu hem d’anar:
Tira, mosca, decante’t!
Estimada, surt, que plou
sense estar ennigulat;
veig el cel que està estelat,
però jo suu com un bou.
Si l’any qui ve som casada,
a Lluc tenc promès d’anar;
i en esser en Es Barracar,
anar-hi d’agenoiada.