Diuen que en anar a vermar
se’n duen ses castanyetes.
Al•lotes, anit se fa
es ball de ses jovenetes.
Per ballar copeos
sortim casi tots:
per ballar mateixes
sortim dos en dos.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Verema
Binissalem
1239
II
Ja som partit roda plena
i me’n vaig al de d’allà.
Hala, anem-mos-ne a colgar,
que ja som dins sa corema!
Ja li direu de part meva
a vostra mare, estimat,
que ja refuarà es blat
quan l’hi duguin a ca seva.
-Mestre, jo som de passada,
escoltau i oireu:
d’aquesta olla, ¿què en voleu,
si no vessa o és foradada?
-De s’olla que té en ses mans
quatre doblers m’ha de dar,
o si no, la deix estar,
i tan amics com abans.
-S’olla que tenc en ses mans,
mestre, jo vos ne don dos,
que hi ha altres venedors
a on puc anar a comprar,
i no és forçat que el capellà,
mestre, s’hagi d’armar amb vós.