Diuen que en anar a vermar
se’n duen ses castanyetes.
Al•lotes, anit se fa
es ball de ses jovenetes.
Per ballar copeos
sortim casi tots:
per ballar mateixes
sortim dos en dos.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Verema
Binissalem
1239
II
Tenc s’amor tan estil•lada
com s’aigo d’un safareig;
tant si et veig com si no et veig,
en tu jo la tenc posada.
Aigordent venen a tasses
i es marxandos ses ’guyes.
Com més xerres, més t’embuies.
Més valdria que callasses!
Ses al•lotes de ca’s Sastre
només guanyen un velló:
com ve a’s cap de sa setmana,
no les basta per sabó.