Ja ho val, no ho val, massa ho val;
a tu te n’enviaré!
Sabràs que ton germà té
cortanes dins un celler:
dos dies bons i un de mal.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Malaltia. Salut
Llucmajor
297
III
A sa casa sempre ve
un sonador de guiterra;
jo me’n ric si no té terra:
si no tenc pa, ballaré.
A Aragó hi ha una dama tintana, amorosa,
n’és hermosa com el sol. Tintana, amorosa, aimada.
Té la cabellera rossa, llarga fins an els talons.
Sa mare la pentinava amb una pinteta d’or.
Sa padrina els hi aclaria, es cabells, de dos en dos.
Sa tia els hi lligava amb un floc de set colors.
El germà la se mirava, amb los seus ulls robadors.
Quan dins l’església entrava, deixava gran resplendor.
Quan prenia aigo beneita, sa pica tornava d’or.
Les dames seien en terra, ella en cadira d’argent.
Adiós, Aina Maria, tintana amorosa,
robadora del meu cor. Tintana, amorosa, aimada.
Ja sé que la gent dirà
que em vaig enamorar jove:
qui posa llevat i tova,
té esperança de pastar.