Voltros que sempre plorau
i voltros que maleïu,
veniu aquí i escoltau
lo que mestre Pere diu.
Cara de sol, com vos veig,
me feis jugar d’astucia.
Tan avinent vos voldria
com sa pell a sa camia,
com ses eines que maneig.
No hi ha comtes ni marquesos
amb tants de fums com dus tu.
T’assegur que t’he de dur
per tap en es lloc comú
amb quatre ciris encesos.