Ses paraules de ta mare
són qui m’han encativat,
però ses teves, guilana,
me roben sa voluntat.

Ses trencadores de metles
saps que s’han posat de món!
Se passegen es diumenges
per vila: “Jo som, jo som”.

El meu cor té un mirai
cada punt i desiara.
Jo en ’via vista de clara,
emperò sense cap fava
jo no en `via vista mai.