Es sol ja se’n va a la posta
i jo darrere es fesset.
Diràs an En Ravanet
que no copegi s’al•lota.

Estàvem enamorats
jo de vós i vós de mi:
com ha venguda la fi,
careta de xerafí,
no mos hem casats plegats.

Cara de rosa encarnada,
m’he aixecat i no estic bo.
S’enciam de Son Deiò,
aquell que vaig sembrar jo,
té catorze pams d’alçada.