Faldetes me prometeres
per porer-me fer dir “sí”.
Oh faldetes més amargues
foren aquelles per mi!

A Santanyí una jaia
que no té queixals ni dents
li donen ferros calents
i amb ses genives los taia.

No plangues es temps perdut!
Mira que el te vuipagar!
Ja pots començar a comptar
quants de mesos has vengut.
-A devuit lliures cada any,
es temps que t’he ben servida,
són cent i vint, Margalida.
Un menut més no et deman.
-Si tu vols esser pagat,
també m’has de pagar a mi.
Ara, et vui fer concedir
s’oli que es llum ha cremat.