Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si estau una altra setmana,
Miquelet, sense venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.
Tants de dies ha estat trist
que es meu cor du l’enyorança;
i ara sa meva venjança
serà dir que et desprecii.