Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!

Sa mestressa d’un fuster,
de llenya està regalada,
i, si topa, tal vegada
per s’esquena i tot en té.

Garrida, davant ca vostra
hi teniu un bassiot.
Tots es aucellets que passen
s’aturen a beure un poc.