Més de quinze dies ha
que jo no he rallat amb ella.
Oh preciosa costella!
Ja te començ a enyorar.
Es batle d’es Carrer Fred
mai diu ver, quan diu mentida.
Beguem mentres tenguem vida,
que en ser morts, no tendrem set.
De bell dia i tot tenc por;
veiau de nit què he de fer!
Voldria tornar noguer
branca de cirerer
per fer ombra an el teu cor.