Fadrina que el vol pastor,
mereix una arcabussada,
perque ell té sa mà trencada
a treure pa d’es sarró.

A la cota cota de les llistes fines!
Que són de polides ses meves cosines!
A la cota cota d’es vestits vermeis!
Que són de polits es meus germanets!
A la cota cota de ses endianes!
Que són de polides ses meves germanes!
A la cota cota i ja no en sé més!
Qui no té doblers, que se’n vagi a jeure!

-Bernat, ¿no n’estàs ferit,
d’es mal de damunt s’esquena?
-Sí fa, jo hi tenc una alena
que me puny seguit seguit.