–Si me creia, passant pena,
sa teva amor alcançar,
me faria capolar
com el marquès de Villena.
−¿Saps que es marquès de Villena
per ventura la va errar?
Perque es deixà capolar,
ara és dins infern, que crema.

Es cabo de Pere Jaumí
a davant de tots anava,
i mocador no portava.
¿Que no en devia tenir?

Es vent d’es teu davantal
faria moldre un molí,
Quantes paies fa fugir,
des que hi va qualque fadrí,
de s’era de Déu-lo-sal!