Na Margalida és passada
i feia uns morros d’un pam.
Segura estiga que enguany
no es veurà encara casada.
S’altre vespre la mirava
p’es forat d’es rentador
i li vaig dir: “Bona amor!”,
i em tirà es fregai a sa cara.
Un homo, en esser casat,
ses calces ja li fan rues
i va amb so cap acalat
com si anàs a cercar guyes.