Es casar hauria d’esser
com mudar-se sa camia:
si no agrada a sa novia,
el sendemà a migdia,
corrents a baratar-lè.
Un temps, quan sentia dir:
“En Tal plora per amor”,
jo responia: “Ai, Senyor,
quin ignorant de fadrí!”
I ara se passa amb mi
sa mateixa funció.
Jo em pensava que eres mort
com no et vaig veure, diumenge;
però mala herba mai mor
ni es bestiar la se menja.