Hi havia una rateta
qui agranava sa carrereta.
Va trobar un dobleret:
-¿Què en faré d’aquest dobler?
Compraré caramel•lets…
No! que hauré de tirar es paperets!
Compraré vellanetes…
No, que hauré de tirar ses clovelletes!
Compraré una coleta
i, d’es tronxos, faré una caseta.
Va passar una guarda d’arriets:
-Rateta, ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Ah aaahà! aaah!
-Passau, passau
que sa caseta em retgirau
i a mi també!
Va passar una guarda de bouets:
-Rateta, ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Muuuf, muuuf, muuuf!
-Passa, passau!
que sa caseta em retgirau
i a mi també!
Va passar una guarda de moixets.
Un qui duia un estel d’or en es front, va dir:
-Rateta (fan la veu dolça) ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Miau, miau, miau!
-Entrau, entrau!
que sa caseta m’alegrau
i a mi també.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
5
III
Ja en veuràs, d’aubes sortir
i lleixiu a sa caldera!
I sa teva festegera
s’haurà d’espassar assuaixí.
Vaig a dormir, que tenc son;
a penes puc badar ets uis.
El món està ple d’embuis:
un bon bugat s’hi compon.
Da’m ses mans, farem ses paus.
Massa ja mos n’hem retretes.
Te n’he fetes, me n’has fetes:
porem dir que estam cabals.