Hi havia un ermità
que lluny de Ciutat vivia:
uns diuen devers Artà
i altres a Santa Maria.
Lo cert és, per no errar,
que Ciutat no coneixia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pobles diversos
Poble
Selva
Núm de glosa
249
Volum
III
Altres cançons relacionades
En es Barracar a sa punta
hi festegen dos senyors,
guapos i rossos tots dos.
Ja n’escamparan, de murta!
En haver-hi réms madurs
m’agrada passar el rosari.
A mi em diuen En Canari:
no vui que m’ho diguin pus.
Ja sé que diràs, después,
que no m’has volguda a mi,
i jo, tant d’anar i venir,
crec que també podré dir
que no he cobrat es camí:
cinquanta sous cada mes.
Tradicionari de Mallorca
