Al qui passa mal de ventre,
donau-li fonoi verdós.
Jo ja li he dit adiós,
a s’al•lota, per a sempre.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Maria de la Salut
Camp Semàntic
Desamor i ruptura, Festeig, Herbes, Salut i malaltia
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
1754
Volum
I
Núm de pàgina
118
Altres cançons relacionades
Sa meva cara se fon,
i he perduda s’alegria
des que tenc sa vida mia
de missatge a Son Ramon.
-Adiós, al•lota.
-Adiós, Andreu.
-¿Bona està ta mare?
-Sí, gràcies a Déu.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
