D’homos en té més de mil
a ca seva a trebaiar:
que es turó ha d’abaixar
i es comellar ha d’alçar
com si hi hagués de passar
una via d’es carril.
Alegre està el segador
com acaba s’escarada:
ell acaba sa calor
i l’amo pren sa suada.
Bona diada fa avui
per atropellar qui frissa.
Ensiam de ravenissa
no me’n doneu, que no en vui.