Es lleixiu de Son Espès
és bo per escaldar panses:
es vespre de ses matances
en daren a dos o tres.
Antany tenia un moixet
que de llet el vaig criar.
Dejorn el duia a colgar,
que no s’enredàs de fred.
I li donava panet,
es matins, per berenar,
i, es migidia, per dinar,
li estrellava un ouet.
Jo li feia sa traveta
perque no pogués fugir.
Cada dia dematí
’gafava qualque rateta.
No us caseu amb jornaler,
amor, si un mestre us vol,
perque abans de sortir es sol
pot haver guanyat, si vol,
es jornal, si l’ha mester.