Es xuriguer de Morell
se posà dalt una soca
i va fer es cantar de lloca
i s’estoja es polls per ell.
Aigo, que et tenc d’avorrida!
No et puc veure ni sentir,
perque d’aigordent i vi
m’enconà sa meva dida,
Jo no em cans de demanar
a gent que ve de Ciutat
noves de mon bé estimat,
i ningú me’n sap donar.