Ja s’ha acabat s’alegria
i tot és pena i tristor
quan veig que sa meva amor
me defuig de cada dia.
Com veig que me n’he d’anar,
d’es teu portal, molinera,
ses cames tornen arrere,
més envant no puc passar.
A Sant Llorenç, llorencines;
no n’he vistes tantes mai!
Però tenen un trebai:
que se casen i són nines.