S’aigordent venen a tasses
i es marxandos venen guyes.
Com més xerres, més t’embuies:
més valdria que callasses.
Com som a ca s’amitger,
dic: Es voler bé, que costa!
De Fornalutx vénc a posta
i no sé si la veuré.
En es Barracar a sa punta
hi festegen dos senyors,
guapos i rossos tots dos.
Ja n’escamparan, de murta!