Quin dissabte tan alegre
amb dues festes i bou!
Un fadrí qui té un sou
ja se’n pot anar de vega.
Oh, al•lota, que m’agrades!
Tu n’ets feta an es gust meu;
si jo ho fos tant an es teu,
no perdria es temps debades.
Es molí que sempre mol,
però mai torna farina,
per no-res se desteixina,
sempre fora son redol.