Altres cançons relacionades
Veniu, polit diamant;
veniu, perloia garrida;
veniu, que us vui dar ma vida,
una cosa que estim tant.
El cel està ennigulat;
o plourà o farà brusca.
Oh, quina al•lota més xusca
que tenc en es meu costat!
A Sant Llorenç, llorencines;
no n’he vistes tantes mai!
Però tenen un trebai:
que se casen i són nines.
Tradicionari de Mallorca
