Ja n’han tocades les deu
i no és hora de venir.
Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi.
Jo no havia presa nota
de ses coses d’aquest món.
Tant té es qui es colga dejorn
com aquell qui sempre trota.
Aigo d’aqueixa cantina
jo en beuria sense set.
¿Vols-me’n dar un poalet
amb ses teves mans, Tonina?