Altres cançons relacionades
En sentir es nom de Miquel,
es meu cor ja no té saba.
¿Podré taiar d’aquest abre
branques, sa soca i sa rel?
Sou com la mata porrera,
que no fa fruit, sinó pols:
donau esperança a molts
i amb pocs teniu la quimera.
A Santanyí, per un pop,
repicaren ses campanes,
i li taiaren ses cames
i llavò fugiren tots.
Tradicionari de Mallorca
