Garrovera, aquest cos teu
a dins l’esglèsia el vaig veure,
i jo a tothom feia creure
que eres la Mare de Déu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Artà
Camp Semàntic
Bellesa, Cos humà, Desig, Engany, esglésies, Fets meravellosos o màgics, La Mare de Déu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1439
Volum
I
Núm de pàgina
87
Altres cançons relacionades
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
Casi estava de llogar
una casa dins Ciutat:
veuria es meu estimat
com passaria, format,
amb so sabre an es costat
i es fusell en sa mà.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Tradicionari de Mallorca
