Una fadrina rentava
sa cara a s’enamorat
amb un pedaç mascarat,
i ell no se n’adonava.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Sineu
Cos humà, Engany, Festeig, Humor i comicitat
7a7b7b7a
Consonant
4
5023
I
292
Al•lota, fé’m un favor:
deixa’m escaufar ses mans;
allà on l’has fet a tants,
a jo no em digues que no.
A suaquí baix n’hi ha una
que la coneix tot el món:
va passar s’al•lot p’es forn
perque no era de lluna.
Diuen que Na Coll Collassa
braveja que té balcó,
i només té un finestró
que amb penes es cap hi passa.