Garrovera, aquest cos teu
a dins l’esglèsia el vaig veure,
i jo a tothom feia creure
que eres la Mare de Déu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Artà
Camp Semàntic
Bellesa, Cos humà, Desig, Engany, esglésies, Fets meravellosos o màgics, La Mare de Déu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1439
Volum
I
Núm de pàgina
87
Altres cançons relacionades
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Una fadrina rentava
sa cara a s’enamorat
amb un pedaç mascarat,
i ell no se n’adonava.
Tradicionari de Mallorca
