Garrovera, aquest cos teu
a dins l’esglèsia el vaig veure,
i jo a tothom feia creure
que eres la Mare de Déu.
Lloança de la bellesa
Artà
Bellesa, Cos humà, Desig, Engany, esglésies, Fets meravellosos o màgics, La Mare de Déu
7a7b7b7a
Consonant
4
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.
Ses Cabrelles, que són d’altes,
i no les puc arribar!
En Miquelet deu estar
ajagut ses cames altes.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.