Dues cuixes de carn cuita
tenen a can Rosselló,
menjar blanc de lo millor,
i sa novia qui és fuita.
De bronzo són ses campanes,
es canons i es morters;
jo m’estimaria més
que es pern del món se rompés
que comprar-te ses vellanes.
Festejava d’amagat
ses vegades que poria.
Per privar-me s’alegria,
la m’han passada a Ciutat.