Jo me n’anava a Ciutat
amb un cavall cara-blanca.
Ses dones de Vilafranca
tenen es ventre bragat.
Si tenia tant de bo
amb s’al•lota com amb vós,
es guerrers de dos en dos
no los menaria por.
Som pentinadora i pentín molt bé,
pentín es mostatxos d’es meu artiller.
Jo li pos pomada i li arrís es cap,
arrís es mostatxos a s’enamorat.