Dóna’m sa mà, estimat meu, es braç i es cos també, que jo per tu deixaré mu mareta, i no em sap greu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Sant Joan
1625
III
Jo mai m’hauria pensat que fosses tan beduïna, que baratasses sa nina amb una peça de drap.
Qui l’ha feta, que l’engrons, que li doni pa sa mare. Jo no em vui casar per ara perque tenc buits ets urons.
A ses penyes de la mar dia de vent se rabegen; totes ses qui no festegen cercarien festejar.