Respon s’engana-pastor:
- ¿Que no saps es meu estil?
Que jo en trobar es teu niu,
m´he de fer posseïdor.

Enamorada cruel,
llengo llarga i profana!
Tu deixares per mundana
una fia de Santa Ana
que és Mare del Déu del cel.

Com me vaig llogar a Son Brondo,
amb l’amo no vaig fer preu.
Na Blanca meva s’ajeu
i l’amo em diu: Llaura fondo!