Francina-Aina, Francina-Aina, ton pare m’ha comanat que em carreguis bé es sac, que p’es camí no me caiga.
Collir oliva
Artà
Francina-Aina, ¿véns a Muro, i jo t’hi acompanyaré? Veuràs ton pare i ta mare i aquell ane qui vols bé.
Si segaves a escarada, que seria de més mal! Ara segues a jornal, ’ximateix t’has aprimada.
Per amor de ses errades que trobam a ses cançons, convé aprendre ses lliçons de ses persones honrades.
