Es gorrions ja són grossos
quan ve que surten d’es niu,
i per damunt ses teulades
fan: “Tiu, tiu, tiu, tiu, tiu, tiu,”.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Gorrions
Artà
426
II
Saps que la vaig notar bé,
sa paraula que em digueres!
Garrida, més mal me feres
que sa boira a ses cireres
com està en flor es cirerer.
No estic tan enamorada
que no em puga devertir:
s’amor no me danya, a mi,
perque hi sé donar passada.
Ses més grans, ses més someres
que dins Es Rafal hi ha
s’atreviren a fumar
ets uis de ses oliveres.