Es gorrions ja són grossos
quan ve que surten d’es niu,
i per damunt ses teulades
fan: “Tiu, tiu, tiu, tiu, tiu, tiu,”.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Gorrions
Poble
Artà
Núm de glosa
426
Volum
II
Altres cançons relacionades
Reparau quin dia és ’vui
que la mort no mos ne duga.
Juan, sa teva lletuga
ja no té fuia ni ui.
Dins un foc abrasador
va augmentant la pena mia;
i encara, per pitjor,
que es qui pot apagar-ló,
hi posa llenya i l’atia.
Jo ja estic aconhortada,
estimat, que no em voleu.
M’heu carregada una creu
de catorze pams d’alçada.
Fins que l’haureu sospesada,
ses penes no em planyereu.
Sospesau-la, i veureu
quina pena tan sobrada!
Tradicionari de Mallorca
