Es gorrions ja són grossos
quan ve que surten d’es niu,
i per damunt ses teulades
fan: “Tiu, tiu, tiu, tiu, tiu, tiu,”.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Gorrions
Artà
426
II
Qui vol bé, per ell el té;
i qui vol mal, no el s’allunya.
una pera i una pruna
madura amb s’aigo que té.
Un verduc és mal de tòrcer,
d’uiastre, si és ben granat;
jo hi trob vantatge, estimat,
com venies de bon grat
a ara, que hi véns per força.
A devers Sa Punta un temps
no m’hi poria alegrar,
i ara, de poc ençà,
sempre hi tenc mos pensaments.