Aquesta, sa galania,
sa seva llengo la treu:
ella fa saltar amb un peu
tots es fadrins de la vila.
Si voleu sebre es cantet
de Na Maria Escarrinxes,
és pitjor que es de ses xinxes,
que travessa sa paret.
Closques d’ou no en veuen massa
en es fogons d’es trossers;
coes d’ai ja n’hi ha més,
i cotnes de carabassa.