-Si m’ha sd’enganar, a la fi,
voldria que m’ho diguesses
i el teu cos regoneguesses
es càstig que pot tenir.
Nostro Senyor el te pot dar.
Pots fer comptes que serà
que l avida et llevarà,
si tu m’enganes a mi.
Si tu m’enganes a mi,
que et vull tant de bé, estimada,
una vida desolada
pots fer comptes que tendré,
hermós, polit clsveller,
oh, flor de garanyoner,
oh, brot de murta florida!
Ja se va acabant ma vida
per voler an el teu cos bé.
Ma vida s’acabarà:
farè el joc de l’ermità,
jo cercaré una ermita
i així, al manco, no veuré
persona ane qui vui bé,
que un altre se n’aprofita.

A Sineu no em casaria,
a Sineu no em vui casar.
¿Saps qui noves te’n pot dar?
Na Pipa qui està a Maria,
que es seu homo cada dia
n’hi dóna per berenar,
per dinar i per sopar,
tres vegades cada dia.

-Madò Juana Puput,
¿què heu fet a sa vostra fia?
-Un manto de pèl de ruc
perque el duga qualque dia.