(Fragment)
-¿Quins pecats tens, filla meva? ¿quins pecats tens, filla amada?
-Com estava a l’altre món, maleïa pare i mare.-
La Mare de Déu la pren i an el cel la se’n menava.
Veu passar son fill Juan i al Punt la hi presentava:
-¿No em diries, fill Juan, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som captador de les ànimes.
-¿Me voldries captar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La Mare de Déu la pren i an el cel la se’n menava.
Veu passar son fill Miquel i al punt la hi presentava:
-¿No em diries, fill Miquel, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som pesador de les ànimes.
-¿No em podries pesar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La Mare de Déu la pren, cap al cel la se’n menava.
Veu passar el seu fill Pere i al punt la hi presentava:
-¿No em diries, mon fill Pere, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som pescador de les ànimes.
-¿Me voldries pescar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La mare de Déu la pren, més amunt la se’n pujava.
Veu passar son Fill Jesús i al punt la hi presentava.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Romanços religiosos
Artà
Assonant
151
IV
L’any vuit-cents coranta-quatre
una gelada que fé
mos va matar s’esqueller
i oveies de quatre en quatre.
Tan sols per ses metles batre
canyes no haguérem mester.
Es joves han reparat
lo que duen ses fadrines:
duen randa a ses camies,
llavò mocador brodat,
es monyo ben estufat
i sabates amb botines.
En Tum, En Tim i En Tem,
tres homos de mala vida,
donaren una envestida
an es pastors de Betlem.