Fins a migdia el sol puja;
llavò torna davallar.
Més de dues hores ha
que jo no gos badaiar,
perquè l’ànima no em fuja!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fam, desanament
Artà
596
III
An es camí de Ciutat
n’hi ha que el troben enfora;
jo hi aniria cada hora
per veure mon bé estimat.
Homo petit i ruat,
¿què tens de mi, que tant xerres?
¿No saps que a ses teves terres
no s’hi fa llenyam granat?
No hi ha cap de mariner
en tota la mar salada,
que pugui dir, estimada,
“D’aquesta aigo no en beuré”.