Fins a migdia el sol puja;

Fins a migdia el sol puja;
llavò torna davallar.
Més de dues hores ha
que jo no gos badaiar,
perquè l’ànima no em fuja!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Fam, desanament

Poble

Artà

Núm de glosa

596

Volum

III

Altres cançons relacionades

Com ella segarà aufaus
es matins amb sa roada,
es dits li tornaran blaus
perque no hi està avesada.

Com la vaig sentir cantar,
la Sirena pareixia;
me vaig pensar que s’obria
es Puig Gros de s’Estepar.

Dilluns ni dimarts vengueres;
dijous no vares venir.
Si dius que ho has de fer així,
careta de xerafí,
no és lo que me prometeres!