Fii meu, com jo vei seré,
que no em podré aguantar dret,
m’armaràs un gaiatet,
una cabra i un xotet
travats, i los guardaré.
D’es cap de s’any et daré
lo que hauré tengut de net.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vellesa
Puigpunyent - Galilea
102
III
Toca a sa porta amb sos dits
i obriràs, si està empès.
Si la jove diu: “¿Qui és?”
respon i dius: “Anem-hí!”
Un bover darrera es bous
sempre va soiat de merda,
i un pareier se du a perdre
perque guanya molts de sous.
No hi ha ombra més espessa
que sa torre d’un molí.
Faves ’vui, faves ahir:
són massa faves, mestressa!