Figues de moro m’has dades. ¿Que et creus que no sé què són? Bastants se’n van d’aquest món, just per haver-ne menjades.
Convidats. Hostes. Obsequis
Artà
Un brotet de llevamà el posarem en remui: si tu em vols, també te vui; ja en parlarem més demà.
S’escaradera major que En Juan ’via llogada, tan prest s’és escagassada, Margalida, i tu no!
Estimat, no hi ha més cera: tala com som, me present; es mal d’enamorament el tenc entre ceia i ceia.
