Jo no m’atur de pregar
a una Verge invocada
que és de Gràci’ anomenada,
que em don la ditxa sagrada
de porer-te dar sa mà
apostrats a un altar,
cara de rosa encarnada.

Su-aquí tenc un ignorant
que llavò ha fet es traidor:
sa taiadeta millor,
es pagès de can Garbò
la m’ha presa de davant.

Duen sabata escotada
i calceta de color,
i a un homo que té tristor
li fuig amb una vegada.