Tu me daves faves, faves,
i jo no n’era afectat:
si me daves peix trempat…
si me’n daves, si me’n daves!
En esser dins Barcelona
una carta t’esciuré,
i dedins hi posaré
es meu retrato, Coloma.
Quan vaig sebre que era morta,
vaig dir: -Comana-la’m molt.
Val més un dit en es front
que una corterada a l’Horta.