Homo, ¿que no t’has temut?
Sa teva dona festeja.
¿Saps ane què malaveja?
A veure si et fa banyut!

Ets com la fulla de l’om,
que, en tocar-la es vent, se gira;
Margalida Montseriva,
tens es cap que et va a l’entorn.

Es conhort millor que tenc
quan m’agafa sa tristor,
és posar-me a un racó
i plorar secretament;
perque si mu mare em sent,
“¿Què ha de dir de tu la gent,
tant de plorar per amor?”