Juan, si vols, pots esser
comandant de ma persona,
que el meu cor llecència et dóna:
pren possessori en voler.

¿Tan prest, senyors escrivans,
teniu ses plomes cansades?
Encara no hi heu posades
ses meves penes més grans.
Cabos, sergents, capitans
me diuen: −¿De què t’enfades?−
I jo te sospir debades.
D’es meu cor surten flamades,
bona amor, qui em causen danys.

Amb sa primera vegada
que jo amb tu vaig conversar,
enamorat vaig quedar
de la teva hermosa cara.