Ets uiastres d’es Fangar, aladerns i arbocers, tots tornassen clavellers per N’Aina porer olorar!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Es Fangar
Campanet
1061
III
S’al·lota que festejava, me donava berenar, i a migdia dinar, i es vespre amb ella jugava.
Una cançó de dos mots és molt bona d’acabar. En començar a badaiar ja no hi ha perills de rots.
Hi ha hagut temps que poria bravejar de tenir bo amb lo mirai del meu cor que cada vespre venia.
