Si no en tens, de pa, cerquè’n,
que no me’n vui afluixar.
Tu te vares obligar,
estimat meu, a dur-mè’n.
Es dia que em vaig casar
vaig fer enciam de llagosts.
No n’havia menjat mai
que pegassen tants de bots.
Ja en passareu, de fortuna,
si queis soldat, lo meu bé!
Peu descalç a Lluc ’niré,
si vos embarquen tot d’una.