-Estimat meu, ¿què em dureu
en venir de Barcelona?
-Vós duré lletra redona
si trob que la mereixeu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Documents. Cartes
Campanet
1003
III
Jo m’he abrigades tres pells,
anit, per plor que no ploga;
són d’anyell i d’anyeloga,
d’anyeloga, tres anyells.
En Pep Gonella té
un ca de bou;
el baratà amb un ou
de xuriguer
i el donà an es porquer
de Son Caliu,
que era s’homo més viu
de dins Son Serra.
Ell sap tocar guiterra
i castanyetes
i fer ballar pessetes
disn un garbell.
Es germà d’En Portell
era un cabrit
i se va escapçar un dit
fent un llaüt.
Va davallar un puput
felanitxer
que feia de barber
davant can Pau,
cosí d’En Nicolau,
qui matà s’ase
i li aficà s’espasa
arran de s’ui.
¿A on ets, a on, a on,
on ets tu que tant m’adores?
Jo tenc unes cernedores
ses més garrides del món.