En Pep Gonella té
un ca de bou;
el baratà amb un ou
de xuriguer
i el donà an es porquer
de Son Caliu,
que era s’homo més viu
de dins Son Serra.
Ell sap tocar guiterra
i castanyetes
i fer ballar pessetes
disn un garbell.
Es germà d’En Portell
era un cabrit
i se va escapçar un dit
fent un llaüt.
Va davallar un puput
felanitxer
que feia de barber
davant can Pau,
cosí d’En Nicolau,
qui matà s’ase
i li aficà s’espasa
arran de s’ui.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campanet
Rima
Assonant
Núm de glosa
13
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Clavell, des que estic ausent
departat de ta persona
a dins el cor sent una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirrona?
Amb cadena forta, a mi,
un forner me té lligada;
i si és ver que siga així
que ha de fer altra enamorada,
Reina del cel coronada,
ja em poreu sortir a camí!
Ses amitgeres de Defla
encalçaven un puput.
Sa qui primer l’ha mogut
és estada Na Parreta,
emperò Na Busquereta
debades ha corregut.
Tradicionari de Mallorca
