En Pep Gonella té
un ca de bou;
el baratà amb un ou
de xuriguer
i el donà an es porquer
de Son Caliu,
que era s’homo més viu
de dins Son Serra.
Ell sap tocar guiterra
i castanyetes
i fer ballar pessetes
disn un garbell.
Es germà d’En Portell
era un cabrit
i se va escapçar un dit
fent un llaüt.
Va davallar un puput
felanitxer
que feia de barber
davant can Pau,
cosí d’En Nicolau,
qui matà s’ase
i li aficà s’espasa
arran de s’ui.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campanet
Rima
Assonant
Núm de glosa
13
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Es sol se pon i jo fris
perque lluny he d’anar encara:
a acompanyar sa comare
d’es terme de Sant Lluís.
Voldria tot Son Corró,
Fangar i Biniatró
i Son Monjo, si ho tenia.
Si pogués me donaria
sa punta de Formentor
i llavó, per més pitjor,
Massana hi afegiria.
-¿De què et valdrà haver guanyat
cinc-centes possessions,
més de cinquanta millons
de doblers ja disfrutats,
si llavò ets empillat
per tots es dimonions?
Jugant a estira i amolla
me vaig espanyar dos dits.
Quins dos joves més polits!
¿Trobau que fan bona colla?
Tradicionari de Mallorca
